Després de passar un matí divertit, amb un mapa i una brúixola i rient amb amics, quedes satisfeta, amb la sensació d'haver desconectat per complet.
Fins fa poc no havia sentit a parlar mai a la vida d'això de les "curses d'orientació" i ara que n'he fet un parell, trobo que és molt divertit. Tinc la sensació d'estar jugant a trobar tresors per la muntanya amb una colla d'amics.
Fins fa poc no havia sentit a parlar mai a la vida d'això de les "curses d'orientació" i ara que n'he fet un parell, trobo que és molt divertit. Tinc la sensació d'estar jugant a trobar tresors per la muntanya amb una colla d'amics.
El dream team, format pels bessons Pons, la Diana i jo, hem trigat 1h i 24 minuts en marcar les 20 fites. No està pas malament companys!. Hem quedat segons!!! (començant per la cua).
Bé, en acabar hem passat una bona estona fent el bermut els que s'han pogut quedar, en una placeta concorreguda del centre de Mataró, combinant converses escatològiques i fent un repàs de la història del país parlant de la guerra de succesió, dels Àustries, els Borbons, el sentiment nacionalista, etc, etc... i aprenent rodolins en català i anglès.
Un bon diumenge.
Bé, aquesta vida és una constant "cursa d'orientació": et donen un mapa, una brúixola i t'has espavilar, de vegades sol i de vegades acompanyat. El primer pas, com en tota bona cursa: trobar el nord; després, decidir quina fita vols primer; tercer pas, córrer de valent per arribar-hi; i quart, però el més important de tot, gaudir amb allò que fas i amb la gent que estàs.
Quina sort tenim d'aquesta vida!
Uf!, són les 23:24h!!! Propera fita: el llit! Ja el veig!
Bé, en acabar hem passat una bona estona fent el bermut els que s'han pogut quedar, en una placeta concorreguda del centre de Mataró, combinant converses escatològiques i fent un repàs de la història del país parlant de la guerra de succesió, dels Àustries, els Borbons, el sentiment nacionalista, etc, etc... i aprenent rodolins en català i anglès.
Un bon diumenge.
Bé, aquesta vida és una constant "cursa d'orientació": et donen un mapa, una brúixola i t'has espavilar, de vegades sol i de vegades acompanyat. El primer pas, com en tota bona cursa: trobar el nord; després, decidir quina fita vols primer; tercer pas, córrer de valent per arribar-hi; i quart, però el més important de tot, gaudir amb allò que fas i amb la gent que estàs.
Quina sort tenim d'aquesta vida!
Uf!, són les 23:24h!!! Propera fita: el llit! Ja el veig!
2 comentarios:
Tens raó Moniqueta. En aquesta vida em de prendre decisons constantment, a vegades encertades a vegades equivocades. És en cada error que hem d'agafar la brúixula interior i deixar-nos guiar. Només pensar que a vegades, quan la nostra brúixola interior no es veu prou bé, també podem demanar ajuda i aprofitar les brúixoles dels altres per acabar de reuvicar-nos. Espero que mica en mica sapiguem trobar el Nord que ens pertany. Espero veure les fotos aviat! Fins demà.
Avui dia ¿cap a on, no es pot anar??.... Però si tenim el GPS , quin gran invent!!!! jeje.
Estic d'acord que la vida és com una "cursa d'orientació". i ojala no tinguem mai un GPS, perquè el més important no és cap a on anem sinó, com dius tú, amb qui, com, quan, el perquè i quines situacions fan que prenguem uns camins i no d'altres.
Tot i així, també sóc del parer que a vegades és bonic perdres i fer una part de la teva vida, una petita aventura on trobar i buscar casualitats de la vida.
Ep mònica aniré seguint el teu Blog i el de l'Oriol. I serè la veu disonant a les vostres reflexions. I si m'inspires, de tant en tant caurà un petit relat!!!
a reveure
Publicar un comentario