“El noi del pijama de ratlles” té un nom a la ficció, Shmuel, i viu “a l’altre costat de la tanca”, on Bruno, el fill d’un alt càrrec de l’exèrcit alemany, no hi pot entrar per jugar-hi junts.
Una novel.la escrita des de la inocència de dos nens que no entenen el món dels adults.
Qualsevol guerra és del tot injustificada i la Segona Guerra Mundial no podia ser una excepció. La mort de milers d’innocents va commocionar el món sencer i encara avui en dia se’t posen els pèls de punta quan veus algun reportatge sobre les atrocitats que es van cometre.
Quan era estudiant no parava gaire atenció a la història que em feien estudiar. Va ser anys més tard, amb un viatge a Normandia, quan vaig començar a interessar-me pel que va passar aleshores, perquè allà, a cada racó, mantenen viu el record d’aquella terrible atrocitat, per tal que mai més no torni a passar una cosa així.
La indústria cinematogràfica i algun llibre, com ara el que dóna títol a l’article, ens ajuden a entendre els sentiments d’impotència d’aquella gent, i et quedes gelat amb la crueltat humana, però també s'hi veu l’esperança que ajuda l’ésser humà a superar les adversitats més horroroses.
Després de llegir aquesta novel.la, em resulta inevitable fullejar l’àlbum de fotos i recordar els meus viatges a Normandia. Les platges del desembarcament, el dia D, els búnquers, els canons que salpiquen la costa francesa, ...
Val la pena fer una ullada a la web del museu de Caen, perquè recordar els errors comesos fa que el passat sigui escola del futur.
www.memorial-caen.fr
Trasllat de “xiringuito”!
Hace 1 año
6 comentarios:
Tens raó. Em d'apendre de la nostra memòria històrica i ser prou madurs i constructius per aprendre dels errors del passat. En principi ens diferenciem dels ànimals per la nostra intel.ligència i, vista la nostra història, no ho sembla pas... És en la nostra feina que, com a mestres, hem d'educar per l'amor a la vida i, encare que no n'obtinguem resultats inmediats, insistir en aquest projecte d'esperança.
Només, no estic d'acord amb una cosa que dius!! en que la segona guerra mudial va ser injustificada. Precisament pel que expliques a la resta del escrit. Va esclatar per a poder evitar tot el que has esmentat, que el món estigués dominat pels que creien en la segregació de les races i la superioritat d'unes sobre altres, l'extermini del pobles, i sobretot que no creien en la llibertat, com el nazisme.
A "salvar el soldado Ryan" de steven spielberg el personatges, es pregunten perque s'han de sacrificar varies persones per salvar-ne una de sola. Crec que aixó es una metàfora o un missatge dient-nos, als espectadors de la película, que si avui dia vivim com vivim es perquè va haber-hi persones que van sacrificar les seves vides per la nostra llibertat o sigui per nosaltres. Quan Tom Hanks esta morint-se, li exigeix a Mat damon(Ryan) que tingui una vida plena, formant una familia, tinguent fills i fent-los creixer, perque sinò, la mort del homes que l'han buscat per salvarlo haurà estat en va.
També estic d'acord, que hem de tenir sempre memorials, museus, monuments, que tractin aquests temes. Les persones ens oblidem fàcilment i hem de tenir memòria històrica perque fets com aquests no tornin a passarNomés, no estic d'acord amb una cosa que dius!! en que la segona guerra mudial va ser injustificada. Precisament pel que expliques a la resta del escrit. Va esclatar per a poder evitar tot el que has esmentat, que el món estigués dominat pels que creien en la segregació de les races i la superioritat d'unes sobre altres, l'extermini del pobles, i sobretot que no creien en la llibertat, com el nazisme.
A "salvar el soldado Ryan" de steven spielberg el personatges, es pregunten perque s'han de sacrificar varies persones per salvar-ne una de sola. Crec que aixó es una metàfora o un missatge dient-nos, als espectadors de la película, que si avui dia vivim com vivim es perquè va haber-hi persones que van sacrificar les seves vides per la nostra llibertat o sigui per nosaltres. Quan Tom Hanks esta morint-se, li exigeix a Mat damon(Ryan) que tingui una vida plena, formant una familia, tinguent fills i fent-los creixer, perque sinò, la mort del homes que l'han buscat per salvarlo haurà estat en va.
També estic d'acord, que hem de tenir sempre memorials, museus, monuments, que tractin aquests temes. Les persones ens oblidem fàcilment i hem de tenir memòria històrica perque fets com aquests no tornin a passar.
adeu
pper cert, bonuses es diu Benet pons en realitat
Ei Benet!
és cert, m'he explicat malament...
Ja sé que la guerra va ser per un fi positiu: alliberar Europa del nazisme. El que volia dir exactament és que les atrocitats les van cometre els alemanys primer.
Ara, quan visites el cementiri alemany, i veus el munt de tombes de tants soldats que van morir a mans de les tropes aliades, tampoc et quedes indiferent, eh?!
El que queda després d'una guerra mai és bo. Per mi, la finalitat no justifica la manera com es fan les coses.
Doncs, mònica tens tota la raó i estic d'acord. Per molt que sigués inevitable no deixava de ser una atrocitat, on els soldats del bàndol alemany com del aliat van ser víctimes d'una època i de les bogeries del seus mandataris, sobretot la de Hitler.
La majoria dels soldats són sempre víctimes, no només perquè moren i maten, sino també, perquè són els més aliens a les motivacions i causes (decidides pels mandataris) per les quals els obliguen a anar a lluitar i morir.
Hi ha Una grandíssima pel·lícula alemana que mostra tot això, i es diu "stalingrado". Es situa, com no, a la segona guerra mundial i té com a protagonista un batalló alemany que és enviat a Stalingrado a lluitar per pendre la ciutat.
Sincèrament crec que es de les millors pel·lícules sobre, que és la guerra que he vist.
Quan puguis mirala
a reveure
Ei, a mi no m'agrada veure pelis sola. Per què no muntem sessió de cinema una colla i mirem aquesta que dius? Després pot haver-hi debat.
Publicar un comentario