I CURSA D'ORIENTACIÓ DEL 2009

Després de passar un matí divertit, amb un mapa i una brúixola i rient amb amics, quedes satisfeta, amb la sensació d'haver desconectat per complet.
Fins fa poc no havia sentit a parlar mai a la vida d'això de les "curses d'orientació" i ara que n'he fet un parell, trobo que és molt divertit. Tinc la sensació d'estar jugant a trobar tresors per la muntanya amb una colla d'amics.

El dream team, format pels bessons Pons, la Diana i jo, hem trigat 1h i 24 minuts en marcar les 20 fites. No està pas malament companys!. Hem quedat segons!!! (començant per la cua).

Bé, en acabar hem passat una bona estona fent el bermut els que s'han pogut quedar, en una placeta concorreguda del centre de Mataró, combinant converses escatològiques i fent un repàs de la història del país parlant de la guerra de succesió, dels Àustries, els Borbons, el sentiment nacionalista, etc, etc... i aprenent rodolins en català i anglès.
Un bon diumenge.

Bé, aquesta vida és una constant "cursa d'orientació": et donen un mapa, una brúixola i t'has espavilar, de vegades sol i de vegades acompanyat. El primer pas, com en tota bona cursa: trobar el nord; després, decidir quina fita vols primer; tercer pas, córrer de valent per arribar-hi; i quart, però el més important de tot, gaudir amb allò que fas i amb la gent que estàs.

Quina sort tenim d'aquesta vida!

Uf!, són les 23:24h!!! Propera fita: el llit! Ja el veig!

EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

“El noi del pijama de ratlles” té un nom a la ficció, Shmuel, i viu “a l’altre costat de la tanca”, on Bruno, el fill d’un alt càrrec de l’exèrcit alemany, no hi pot entrar per jugar-hi junts.
Una novel.la escrita des de la inocència de dos nens que no entenen el món dels adults.

Qualsevol guerra és del tot injustificada i la Segona Guerra Mundial no podia ser una excepció. La mort de milers d’innocents va commocionar el món sencer i encara avui en dia se’t posen els pèls de punta quan veus algun reportatge sobre les atrocitats que es van cometre.
Quan era estudiant no parava gaire atenció a la història que em feien estudiar. Va ser anys més tard, amb un viatge a Normandia, quan vaig començar a interessar-me pel que va passar aleshores, perquè allà, a cada racó, mantenen viu el record d’aquella terrible atrocitat, per tal que mai més no torni a passar una cosa així.
La indústria cinematogràfica i algun llibre, com ara el que dóna títol a l’article, ens ajuden a entendre els sentiments d’impotència d’aquella gent, i et quedes gelat amb la crueltat humana, però també s'hi veu l’esperança que ajuda l’ésser humà a superar les adversitats més horroroses.
Després de llegir aquesta novel.la, em resulta inevitable fullejar l’àlbum de fotos i recordar els meus viatges a Normandia. Les platges del desembarcament, el dia D, els búnquers, els canons que salpiquen la costa francesa, ...
Val la pena fer una ullada a la web del museu de Caen, perquè recordar els errors comesos fa que el passat sigui escola del futur.

www.memorial-caen.fr

"AÑO DE NIEVES, AÑO DE BIENES"

Muntanya de Sant Miquel i castell vistos des del parc


Església de Sant Sadurní (patró del poble)



Muntanya de Sant Miquel

Plaça Pintor Mir

Masia Cal Roca Umbert

Pels que no estem acostumats a la neu, veure com cauen els flocs es converteix en tot un espectacle. Sents una alegria intensa i mires el cel amb un somriure d'orella a orella i conforme vas mirant al teu voltant és inevitable que se t'escapin rialletes. La gent agafa la neu dels cotxes, el paisatge es va tornant blanquinós i el llum dels fanals il.lumina els flocs que van caient congelats i que et van tocant la pell.
L'endemà, et lleves amb aquella intriga de veure el paisatge per la finestra i... voilà!
Aquí teniu una petita mostra de fotos de Montornès; quan m'he despertat, no he trigat ni cinc minuts en vestir-me i posar-me les meves botes, he agafat la càmera de fotos i he sortit a fer una passejada que m'ha tingut als núvols durant més d'una hora. Quina meravella de paisatge, tant blanc! He gaudit moltíssim del passeig.

Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Recordant aquella dita de "año de nieves, año de bienes", m'ho faig venir bé per pensar que aquest any sens dubte serà un any ple de coses bones.