martes, 13 de septiembre de 2011

Sant Tornem-hi, amb un flam d'ou!

Hem tornat a l'escola! I amb l'inici de curs, ha tornat la il.lusió i les ganes per actualitzar aquest blog!
Volia compartir amb vosaltres una recepta estupenda i facilíssima per qui li agradi el flam d'ou.

Els ingredients són:

-1/2 litre de llet
- 5 ous
- un polsim de canyella
- 2 o 3 cullerades soperes de sucre
- sucre caramelitzat

Primer es posa una grapadet de sucre en el fons d'un motlle i es col.loca al foc fins que hagi caramelitzat. Vigileu que es fongui a poc a poc, sense bullir, sinó, amargaria!
Després es barregen la resta d'ingredients amb la batedora, es tiren dins del motlle i es posen al bany maria 1 hora. (Jo el poso tapadet perquè no hi entri l'aigua de bullir-lo). Veureu com cualla, és fantàstic.
Es desmotlla en fred perquè no es trenqui.
Surt boníssim!
El proper dia que el torni a fer, li faré una foto i la penjo!

Apali! Fins aviat!

sábado, 9 de enero de 2010

Manualitats

Diuen que qui té temps, el gat pentina. Jo em dedico a folrar capses de sabates amb papers de regal reciclats. I a fer manualitats amb material de rebuig.


Capses de sabates

Insecte volador

Aquest insecte me l'he copiat d'un blog de manualitats que vaig descobrir fa poc (teniu els links a la dreta). El cos està fet amb porexpan i llana; les ales, amb plàstic de separadors; les antenes és el filferro del pa de motlle; la cara és un semisercle retallat d'un tetabric; i els ulls els he retallat d'un trosset de paper.

viernes, 1 de enero de 2010

L'última resposta

L'últim regal que m'he fet a mi mateixa és aquesta novel.la.



Els entesos la cataloguen com una novel.la que inaugura un nou gènere en català: el thriller inspiracional.

Els thrillers personalment, no m'atrauen gaire (per no dir, gens), però el toc "inspiracional" és l'element clau perquè jo m'hi enganxi.

Va d'un guionista de ràdio, de BCN, que rep l'encàrrec d'investigar la vida d'Einstein per completar una biografia que es va quedar a mitges perquè el seu autor va ser assassinat. Pel que es veu, el físic, a part de fer-se famós per la teoria de la relativitat i la seva fòrmula, va descobrir quelcom molt més important per a la humanitat... quelcom que algú està interessat a amagar i que mai surti a la llum... què serà???

Quina intriga...


sábado, 26 de diciembre de 2009

LA CASA BATLLÓ (doing)

Em fascinen les creacions de Gaudí i fa anys vaig deixar a mitges un quadre de la Casa Batlló. Ara he reprès la meva afició per la pintura i aquests dies m'he dedicat a continuar amb la façana i les xemeneies. Com podeu observar, continua a mitges, pero em feia il-lusió compartir els avenços amb vosaltres.

QUADRE ACABAT, PER FI


Fa tant de temps que vaig començar a pintar aquest quadre que... la meva amiga es pensava que mai l'hi acabaria. És un paisatge inspirat en una foto de la revista "Viajes", del National Geographic, on van publicar un article sobre Monfragüe, a Extremadura.

Aquest matí, quan m'he llevat li he pintat unes quantes flors més, i ara es veu més alegre.

El vull compartir amb vosaltres, aquí teniu la foto.


jueves, 24 de diciembre de 2009

VA DE LLIBRES

Des de l'estiu a aquesta part, m'he llegit uns quants llibres i potser aquesta és l'excusa per actualitzar aquest blog que tinc tan abandonat.

Aquí us faig un recull del grapadet de llibres que m'han mantingut ocupada durant aquests mesos.

La ciudad de la alegría, de Dominique Lapierre

Aquest llibre explica la situació de pobresa extrema que es vivia a l'Índia allà cap als anys 80-90. L'autor hi va passar allà un temps, documentant-se sobre la situació i el teló de fons de la novel.la és realment una situació dramàtica. Però la narració és molt agradable i fàcil de llegir, amb personatges que es guanyen la simpatia del lector, perquè malgrat les adversitats, aconsegueixen ser feliços vinvint en la més absoluta misèria i amb una vida realment difícil. Aquest llibre em va fer valorar molt tot allò que tenim i em va fer parar atenció a moltes de les necessitats del nostre món actual.









Rastros de sándalo, de Asha Miró i Anna Soler-Pont

Aquesta novel.la també em va encantar, tant per l'estil narratiu amè com pel tema de fons; les autores fan servir la ficció per apropar-se al lector i denunciar injustícies que passen arreu del món, com l'explotació infantil, l'adopció i les conseqüències de les guerres. També m'agrada la idea que transmet que, el futur no està escrit del tot, no és tancat, sinó que les nostres decisions marquen en part el camí.

Els potagonistes són Solomon, un nen etíop que 8 anys, orfe de pare i mare, que acaba embarcant-se cap a Cuba; Muna, una nena índia d'11 anys, orfa, que teixeix catifes i somia amb treballar a la indústria de Bollywook; i Sita, de 6 anys, que només recorda els dos orfanats de la Índia on va créixer, i que espera trobar algun dia els seus pares.

Firmado Dios, de Carlos Goñi

Es pot dir, amb paraules de l'autor que aquest llibre és un avís de correus que ens adverteix que TOTS tenim a la nostra bústia una carta signada per Déu. (Per fi, no tot són factures).
Aquest llibre és una de les últimes novetats de la biblioteca del meu poble. No és que jo sigui una lectora experta, però trobo que és un assaig molt original, i el que més m'agrada és que a diferència del que es podria pensar pel títol, no va dirigit als creients sinó a tothom.
Carlos Goñi ens fa veure la Biblia com una gran carta signada per Déu i destinada a tota la humanitat. La Bíblia no és cap llibre d'història (li falta rigor), ni cap tractat de ciència... Però l'autor ens recorda que la Bíblia no està contra la ciència, sinó que ens parla en un altre nivell. De fet, diu l'autor "el relat bíblic no està en contra de la teoria de l'evolució".
L'estructura del llibre és a grosso modo la següent: a cada capítol hi ha una història de l'Antic Testament (molt amè de llegir, per cert), i la interpretació corresponent des del punt de vista de la raó.
Personalment, em falta molta base per entendre tota la interpretació perquè hi ha aspectes molt complexos, però en tots els capítols hi ha algun fragment de la interpretació que a mí m'han ajudat a veure la moral de la història. També he de dir que les primeres històries són fàcils de seguir i són relats amens i escrits amb un toc actual i d'humor: el relat d'Adam i Eva, l'arca de Noé, la història de Josep interpretant somnis, la paciència de Job que al pobre li va passar de tot i va tenir la seva recompensa,... Però si sóc sincera, les històries de més endavant se'm van fer feixugues de llegir perquè hi havia tot un reguitzell de personatges que era massa complicat d'entendre.

Una mujer va al médico, de Ray Kluun

És depriment, me l'he deixat a mitges. Si teniu algun problema de salut i us voleu acabar d'ensorrar, és el llibre perfecte. Va d'una parella, que a ella li detecten un càncer de pit i la vida els dona una canvi brutal, des del tractament, el patiment, la tristesa,... i tot enfocat com si aquesta vida fos una me.....
No m'agrada llegir llibres tan dramàtics i enfocats d'aquesta forma tan negativa. De problemes, tots en tenim, i alguns més grossos que d'altres, però aquesta vida s'ha d'afrontar sense perdre el somriure (malgrat de tant en tant ens fartem de plorar). La vida és maca.



Al proper article us comentaré els següents llibres:

No i jo, de Delphine de Vigan


El clan del Oso Cavernario, de Jean M. Auel


El sentit de la vida, de Francesc Torralba

Los pilares de la Tierra, de Ken Follet

L'amistat, del F. Torralba

L'alegria, del F. Torralba

Espero despertar-vos les ganes de llegir, i que gaudiu com jo.

domingo, 18 de enero de 2009

I CURSA D'ORIENTACIÓ DEL 2009



Després de passar un matí divertit, amb un mapa i una brúixola i rient amb amics, quedes satisfeta, amb la sensació d'haver desconectat per complet.
Fins fa poc no havia sentit a parlar mai a la vida d'això de les "curses d'orientació" i ara que n'he fet un parell, trobo que és molt divertit. Tinc la sensació d'estar jugant a trobar tresors per la muntanya amb una colla d'amics.

El dream team, format pels bessons Pons, la Diana i jo, hem trigat 1h i 24 minuts en marcar les 20 fites. No està pas malament companys!. Hem quedat segons!!! (començant per la cua).

Bé, en acabar hem passat una bona estona fent el bermut els que s'han pogut quedar, en una placeta concorreguda del centre de Mataró, combinant converses escatològiques i fent un repàs de la història del país parlant de la guerra de succesió, dels Àustries, els Borbons, el sentiment nacionalista, etc, etc... i aprenent rodolins en català i anglès.
Un bon diumenge.

Bé, aquesta vida és una constant "cursa d'orientació": et donen un mapa, una brúixola i t'has espavilar, de vegades sol i de vegades acompanyat. El primer pas, com en tota bona cursa: trobar el nord; després, decidir quina fita vols primer; tercer pas, córrer de valent per arribar-hi; i quart, però el més important de tot, gaudir amb allò que fas i amb la gent que estàs.

Quina sort tenim d'aquesta vida!

Uf!, són les 23:24h!!! Propera fita: el llit! Ja el veig!