Un bon amic, molt sensible i observador amb tot allò que passa al nostre voltant, m'ha fet adonar, en multitud d'ocasions, de les petites coses que ens envolten i que poden passar-nos desapercebudes als nostres sentits.
L'altre dia em deixava una pila de llibres per mantenir-me entretinguda durant una temporada... i a continuació transcric només un petitíssim fragment del primer que m'estic llegint.
Petit... però amb un contingut meravellós, com per meditar-hi sovint...
Espero que us agradi.
"-Mira què bonics,aquests fanals... com per pintar-los... Fixa't com cau la llum damunt d'aquella heura... i aquelles antenes retallades contra les estrelles... La vida no té cap altre propòsit que el de fruir-la sanament[...]. Procura posar atenció a tot allò que la vida t'ofereix... La meravella es troba a cada instant... Procura sentir, copsar, en comptes de pensar... El sentit profund de la vida és més enllà del pensament...
Saps[...]? la vida és un conte de fades fet realitat...
es un do formós que Déu t'ofereix... perquè Déu t'estima...".
Extret de "Ami, el nen de les estrelles", de Enrique Barrios, ed.Longseller
Trasllat de “xiringuito”!
Hace 1 año
1 comentario:
A veure si és veritat i deixem de banda el pensament racional per deixar-nos empapar dels instants i moments que semblen trets d'un conte de fades.
Són pocs perquè, en realitat, no donem opció a veure'ls. El nostre cap està mal acostumat a copsar la vida pels sentits bàsics del nostre cos, tot deixant de banda la nostra capacitat de lliurar la ment a l'atzar i deixar que les imatges, sons i sensacions corrin sense rumb marcat.
Hem d'aprofitar aquests moments per recordar que viure és donar-nos la llibertat a embafar-nos d'aquests instants, instants especials on el temps es para i desitges que durin per sempre.
Espero que cada lectura i paraula que et sembli prou important, paris i reflexionis de la sort que estàs gaudint; la sort de poder tenir paraules sensibles davant dels teus ulls que fan, per uns instants, la vida més plena i feliç.
Publicar un comentario