Un bon amic, molt sensible i observador amb tot allò que passa al nostre voltant, m'ha fet adonar, en multitud d'ocasions, de les petites coses que ens envolten i que poden passar-nos desapercebudes als nostres sentits.
L'altre dia em deixava una pila de llibres per mantenir-me entretinguda durant una temporada... i a continuació transcric només un petitíssim fragment del primer que m'estic llegint.
Petit... però amb un contingut meravellós, com per meditar-hi sovint...
Espero que us agradi.
"-Mira què bonics,aquests fanals... com per pintar-los... Fixa't com cau la llum damunt d'aquella heura... i aquelles antenes retallades contra les estrelles... La vida no té cap altre propòsit que el de fruir-la sanament[...]. Procura posar atenció a tot allò que la vida t'ofereix... La meravella es troba a cada instant... Procura sentir, copsar, en comptes de pensar... El sentit profund de la vida és més enllà del pensament...
Saps[...]? la vida és un conte de fades fet realitat...
es un do formós que Déu t'ofereix... perquè Déu t'estima...".
Extret de "Ami, el nen de les estrelles", de Enrique Barrios, ed.Longseller